diumenge, 1 de novembre del 2009

Ali Edwars Week four

Aquesta setmana haviem de parlar d' algun fet negatiu a la vida i els sentiments que això provoca, jo en tinc molts, pero , clar ,' havia de decidir , així que parlo del meu pas per les escoles i el treball , el sentiment que tinc i la lliçó que he aprés de tot lo dolent.
Esta semana teníamos que hablar de un aspecto negativo en nuestra vida, teníamos que hablar de los hechos y los sentimientos, yo he escogido el trabajo y los estudios.

6 comentaris:

Esther i Carla ha dit...

Tota una experiència aquest curs de l'Ali Edwards! M'hagués agradat molt fer-lo però ja saps que el meu anglès...

Esther i Carla ha dit...

Ara m'he llegit el text i m'he entristit. Sé que tot això passa però pensa també en les coses positives que n'has tret de tot això. Descobrir aquest mon fascinant del scrap coneixer persones que si que valorem el que fas i sobretot la teva manera de ser: UNA BONA PERSONA, que ho dona tot als altres. Una abraçada molt forta de la Carla i meva.

BertaiPolete ha dit...

M'encanta veure que tires endavant amb el curs. Estic segura que t'agrada tant com a mi, i de debó penses que és una bona experiència per reflexionar i explicar d'una manera especial i creativa les nostres històries.
Em sap greu la tristor d'aquest treball de la setmana 4, però bé, la vida són històries bones i d'altres no tant i hem de saber expresar-les de la millor manera.
Un petó.
Maica

Ana Sanz ha dit...

Hola Carmen! Ja saps que et segueixo... i ès veritat que aquest treball destil.la molta grisor i molta tristor... però penso, que el que ès important de debó, ès saber quan unes circumstàncies ens han d'acompanyar sempre i quins sentiments una vegada viscuda la experiència hem de deixar de banda ... hem d'asumir les males vivencies i no ignorar-les per complert (per així recordar el que hem aprés de bó), pero una vegada asumides, portar-les al fons de la memòria... per que ens deixin fer el dia a dia amb alegria.

I estic absolutament d'acord amb la Esther i la Carla... et coneixo poquet, tot i així, t'he dit varies vegades i ho he dit al meu blog també, que et considero una persona generosa com poques i amb una inquietut constant.

I per acabar, deixa'm que et digui que t'admiro encara més pels teus gransdisims esforços de l'epoca d'escola i que després de molts anys em sumo a la felicitació d'aquella profe! FELICITATS! I gràcies per la teva tasca comunicadora a través del scrap!

Un petó i una abraçada.

Conchi ha dit...

Oh!! Yo también estaoy haciendo el curso. Pero, las hojas son tan personales, que no me atrevo a compartirlas en el blog.

Eres una mujer valiente, y no podía imaginarme que tuvieras esa mochila. Ahora, te admiro aún más!!

Quizás, al ver tu ejemplo, me anime a sacar a la luz mis buenos y malos momentos.
Un besote fuerte

chemine ha dit...

Pues ya me lo he leído! No me sorprende demasiado, pero un poco sí... por lo negativo de la conclusión que sacas de la experiencia laboral.
Y no; no estoy de acuerdo con que no se puede esperar nada de nadie, con que tienes que hacer las cosas solo porque tú quieres, con que es mejor aislarse para sobrevivir, y con que nadie reconocerá tu valor y te felicitará por ello, o agradecerá algún día...
Bueno, es una conversación que daría para varios desayunos juntos, y quizás con menos compañía de la que tenemos. Espero que algún día lo podamos hacer, ok??.
Sincerament, el blog està super ben fet. Felicitats, Carme!!!